|
Vilanova i la Geltrú Camina presenta: Proposta per a
tranquil·litzar el trànsit i revitalitzar el barri de Cap de Creu |
|
La proposta
significa: |
|
La nostra proposta:
Ja fa dos anys que l’Ajuntament va
rebre els tres estudis encarregats sobre la pertinència i la viabilitat del
PERI Cap de Creu i de l'obertura de la Rambla Samà. Cap dels estudis no va trobar
viable econòmicament el PERI, i dos d’ells el van trobar perjudicial per a la
mobilitat i per a la conservació del patrimoni històric de la ciutat. Malgrat
això, el Govern Municipal no ha volgut publicar els tres estudis i, encara menys,
obrir un debat públic que replanteja el PERI i cerca una alternativa ajustada a
les recomanacions dels estudis.
Per a trencar la immobilització,
l’Associació Ciutadans Defensors del Casc Antic de Vilanova i la
Geltrú/Vilanova i la Geltrú Camina ha decidit elaborar aquesta proposta per a
tranquil·litzar i revitalitzar el barri de Cap de Creu. Té en compte les principals
crítiques i idees alternatives dels tres estudis encarregats per l’Ajuntament i
de l’estudi d'Ole Thorson encarregat per nosaltres. També s’ajusta al Pla de
Mandat i del Pla d’Aparcaments, elaborats per l’Ajuntament, i tot dos
contradiuen la filosofia del PERI Cap de Creu.
La nostra proposta
afecta l’àrea ubicada entre el carrer Tarragona al Nord i el carrer Jardí al
Sud i entre el carrer Pare Garí a l'Oest i el carrer Sant Francesc a l'Est. Per
zones consisteix en les propostes següents:
El carrer Pare Garí
Què es proposa?
C/Pare Garí entre
Rda. Ibèrica i c/Jardí: Establir-hi doble sentit de trànsit. Dotar els passos de vianants sense
semàfor de refugi al centre de la calçada.
C/Pare Garí entre
Rda. Ibèrica i c/Tarragona: Reemplaçar-hi l’aparcament en semibateria per aparcament en fila.
C/Pare Garí entre
c/Tarragona i c/M. Cabanyes: Eliminar-hi tres places d’aparcament.
C/Pare Garí entre
c/M. Cabanyes i c/Aigua: Eliminar-hi la fila de cotxes aparcats al costat Oest. Mantenir-hi la fila al
costat Est alternant els cotxes amb arbres.
C/Pare Garí entre
c/Aigua i c/Jardí (Plaça de Catalunya): Ampliar la plaça amb el petit carrer que
actualment enllaça els carrers Jardí i Teatre. Fer un aparcament soterrat
públic de dues plantes com el previst pel Pla d’Aparcaments. Mantenir el caràcter
verd de la plaça.
C/Pare Garí entre
c/Jardí i c/Pelegrí Ballester: Mantenir-hi un sol sentit de trànsit. Ampliar-ne les voreres i plantar-hi arbres.
Per què?
Un objectiu del
Pla de Mandat 2003-2007 és “impedir que els vehicles motoritzats sense origen o
destí a la zona travessin el centre històric”. L’establiment de doble sentit al
c/Pare Garí permet desviar gran part del trànsit de pas que actualment travessa
el Casc Antic per l'estret carrer de Santa Anna fins al molt més ample c/Pare
Garí. Aquesta desviació pot incloure l'autobús urbà i d’aquesta manera
potenciar la Plaça de Catalunya com a gran intercanviador de transport públic
al costat Oest de la ciutat (com l’estació al costat Est i la Rambla Samà al
centre). Un altre objectiu és dotar els trams sense verd d'arbres i ampliar
l’espai per als vianants, que entre el c/Pelegrí Ballester i el c/Jardí és
molt escàs (voreres d'1,10-1,50 m d’amplada). Aquí s'hi pot adoptar la solució
de l’Av. Francesc Macià entre la Rambla Samà i el c/Josep Coroleu. Implicaria
eliminar una de les dues files de cotxes aparcats. Una altra solució menys
favorable per al comerç seria ampliar una vorera a 2 m i l'altra a 2,80 m (per a
donar espai a una fila d’arbres). Permetria mantenir les dues files de cotxes
aparcats. L’aparcament públic proposat a la Plaça de Catalunya obeeix l’objectiu del Pla d’Aparcaments d’ubicar grans aparcaments públics a la vora
del centre històric per a evitar-hi una aglomeració de cotxes dins d’aquest.
El carrer Santa Anna
Què es proposa?
Peatonalitzar el tram
entre els carrers Aigua i Teatre, regulant el trànsit motoritzat amb una pilona
mòbil. Declarar Carrer Residencial la resta del carrer. Fer un equipament
lligat a un jardí públic al terreny buit al final del carrer Sant Onofre.
Per què?
L’objectiu és eliminar el trànsit
motoritzat de pas (que ha de passar pel carrer Pare Garí) i convertir tot el
carrer de Santa Anna en un autèntic eix de vianants que connecta el barri de la
FISA amb el centre. Es manté el trànsit local per a accedir als carrers Manuel
Cabanyes, Aigua i Sant Francesc. L’equipament amb jardí públic proposat
augmenta l'atractiu del nou eix de vianants.
El carrer Tarragona
Què es proposa?
Ampliar les
voreres i plantar arbres al costat Sud del carrer (les voreres tenen actualment
una amplada de 70 cm).
Per què?
El trànsit rodat
del carrer Tarragona no justifica una calçada tan ampla. Hi ha espai de sobres per
a fer-hi voreres dignes i, fins i tot, plantar-hi una fila de arbres. Milloria la
mobilitat dels vianants i l’aspecte general d’un carrer força degradat i, a mitjà
termini, afavoriria la rehabilitació dels edificis.
La plaça Cap de Creu
Què es proposa?
Eliminar-ne la
rotonda i fer-hi una gran plaça amb arbres, bancs, etc. Soterrar els contenidors
de brossa.
Per què?
Després de
l’establiment d’un sol sentit al carrer Miquel Guansé, la rotonda no té cap
sentit. Una veritable plaça donaria al barri un punt de reunió i d’oci i
afavoriria la rehabilitació dels edificis de l’entorn.
La rambla Samà
Què es proposa?
Fer una plaça entre els carrers Teatre
i Jardí amb un monument on s'encreuen els eixos del carrer Santa Anna i de la
Rambla Samà.
Per què?
Es proposa fer-hi una
plaça semblant a la Plaça dels Carros que també uneix un passeig de l’Eixample
Gumà (el carrer Llibertat) amb un carrer estret del Casc Antic (el carrer Sant
Sebastià). Amb la proposta de desviar el trànsit de pas del carrer Santa Anna
fins al carrer Pare Garí, el tram de la Rambla Samà entre els carrers Teatre i
Jardí queda gairebé sense trànsit de cotxes.
Els carrers Picapedrers, Manuel de Cabanyes, Tires,
Sant Francesc, Sant Onofre, Aigua i Teatre
Què es proposa?
Declarar Carrer
Residencial tots aquests carrers (carrers amb preferència dels vianants i
velocitat màxima de 20 km/h). A mitjà o llarg termini es pot establir paviment
únic on el trànsit de vianants ho aconsella.
Per què?
L'objectiu és,
a poc a poc, convertir tots els carrers estrets del centre històric en zones de prioritat
per als vianants. Aquest objectiu també figura al Pla de Mandat 2003-2007 de
l’Ajuntament.
La Sínia de l’Aigua Calenta (els solars buits a ambdós
costats del carrer Manuel Cabanyes entre els carrers Picapedrers i Tires)
Què es proposa?
Declarar Unitat
d’Actuació els dos grans solars sense edificar a ambdós costats del carrer
Manuel Cabanyes entre els carrers Picapedrers i Tires. Incloure en aquesta
Unitat d’Actuació dues cases ruïnoses i sense veïns del carrer Tarragona per a
assegurar l’accés al gran aparcament soterrat que preveu el Pla d’Aparcaments.
Aquest podria ser de tipus mixt amb places públiques i privades. Obrir un debat
sobre l’aprofitament d’aquest espai tenint en compte la proposta de fer un
equipament social al solar al costat sud del carrer Cabanyes, pronunciat per
dos dels estudis sobre el PERI Cap de Creu. Podria ser per a gent gran.
Desafectar les cases afectades pel PERI Cap de Creu, però ubicades a fora de la
Unitat d’Actuació.
Per què?
L’aparcament
públic proposat obeeix l’objectiu d’ubicar grans aparcaments públics a la
vora del centre històric per a evitar una aglomeració de cotxes dins d’aquest.
Les places privades són per als veïns nous, però també per als veïns que
actualment aparquen als carrers Picapedrers, Manuel de Cabanyes, Economia,
Taronger i Sant Onofre. Són tots massa estrets perquè siguin compatibles
voreres dignes i una fila de cotxes aparcats i, a mitjà termini, cal treure'n els
cotxes aparcats.
La ciutat té un
dèficit important d’equipaments per a gent gran amb dependència. Pel nombre
elevat de gent gran que viu al Casc Antic i per la seva centralitat, aquesta
illa seria un excel·lent lloc per a ubicar-hi un equipament d’aquest tipus. Lligar
l’equipament a un jardí públic resulta evident en un barri on falten zones
verdes i espais públics.
La desafectació
possibilita la rehabilitació d’uns edificis molt deteriorats després de dècades
sense possibilitat de fer-hi reformes.