SARS-CoV-2 (Covid 19): De pandèmia a oportunitat.

SARS-CoV-2 (Covid 19): De pandèmia a oportunitat.

Comunicat conjunt amb la FAVB. Per salut, és el moment d’accelerar la transformació de l’espai públic, un recurs finit. Protegim els bens comuns.

Aquest comunicat està basat en un text base elaborat per l’associació de vianants de Madrid A Pie i que també ha estat consensuat amb la FRAVM (Federación Regional de Asociaciónes de Vecinos de Madrid) i que van publicar (es pot consultar en aquest enllaç). Catalunya Camina també i de manera conjunta amb la FAVB hem consensuat i adaptat el text que podeu llegir tot seguit i també en aquest enllaç al web de la FAVB. Altres associacions peatonals agrupades en Andando també s’han fet seu el text original: és el cas de Vianants en Lluita (Illes Balears), La Zancada (Cádiz) o Andando Burgos.

Volem aprofitar per destacar aquesta frase d’Alfonso Sanz, membre de l’associació madrilenya A Pie i consultor de Gea21, expert en la caminabilitat, autor de publicacions i articles diversos.

<<Todos somos peatones, pero la marcha a pie es casi siempre olvidada  en los planes y proyectos de las distintas administraciones y en las propuestas de los agentes sociales. Nuestros pasos quedan silenciados en los lugares y momentos decisivos de la construcción de la ciudad.>>

Inici del text consensuat

La crisi produïda per la pandèmia està generant un enorme patiment que afecta tots els aspectes de la vida. També ha qüestionat la principal i més necessària forma de desplaçament en aquest país: el caminar. Necessitem caminar per mantenir-nos saludables, però per a alguns col·lectius, com la infància o les persones grans, caminar és una necessitat ineludible.

Per aquest motiu, tant durant el confinament com en el període de desescalada per fases, les administracions públiques han de garantir que els desplaçaments a peu siguin segurs, no només des del punt de vista del contagi, sinó també de la seguretat viària, perquè s’ha observat que la reducció del trànsit motoritzat incideix en un increment de la velocitat dels vehicles a motor.

Nombroses ciutats i països estan oferint solucions perquè les ciutats siguin “caminables” i alhora segures, canviant les regulacions, reduint la velocitat dels vehicles motoritzats i tancant al trànsit determinats carrers per facilitar els desplaçaments a peu.

L’Associació de Catalunya Camina i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) proposem que també s’adoptin mesures en aquest sentit a la ciutat de Barcelona i als municipis de l’AMB, afavorint la mobilitat ciclista (per exemple, amb carrils bici provisionals) i fent una aposta decidida per la pacificació del trànsit i la mobilitat a peu.

Barcelona ha de condicionar els carrers i l’espai públic perquè el caminar sigui la manera habitual de realitzar els desplaçaments no sols de curta distància o de barri, sinó de mitjana distància o entre districtes.

La pandèmia posa també en evidència el fet que molts carrers de la nostra ciutat no compleixen la legislació d’accessibilitat que obliga a què les voreres hagin de tenir una amplada adequada. Ara aquest requisit s’ha convertit en una urgència social.

Per reduir el risc de contagi és imprescindible comptar amb voreres amples, que permetin guardar una distància de seguretat adequada (les autoritats sanitàries recomanen entre 1,5 i 2m de separació). Suposant que una persona requereix un espai d’entre 0,7 i 0,8m per caminar, l’amplada mínima per garantir la seguretat de les voreres hauria de ser de 3m.

Pensem que en aquesta situació d’emergència s’hauria d’autoritzar l’ús de la calçada a les persones que caminen en determinats carrers i circumstàncies, sobretot allà on no es pot garantir la distància de seguretat en les voreres.

L’administració local pot i ha d’anticipar-se a la major demanda d’espai per als vianants que es produirà quan es comenci a aixecar de forma escalonada el confinament, aplicant mesures provisionals que garanteixin la seguretat, tant vial com vírica. Entre les possibles mesures, algunes de les quals adoptades en altres ciutats, destaquen:

– Ciutat 30, per desincentivar l’augment de la velocitat i transformar la nostra ciutat en una ciutat tranquil·la.

– Establiment de zones de prioritat per als vianants (zones 30 i “carrers residencials”) mitjançant talls localitzats de carrers on les voreres tinguin una amplada inferior a 3m i on el trànsit motoritzat sigui reduït per evitar el trànsit de pas i millorar les condicions per caminar.

– Ampliació temporal o definitiva de les voreres, en aquells carrers i eixos on no tenen l’amplària adequada i on hi ha múltiples carrils de circulació i/o es disposa d’una banda d’aparcament. L’ampliació podria convertir-se posteriorment en definitiva per complir la legislació d’accessibilitat.

– Abordar de manera definitiva, a nivell local i de l’Àrea Metropolitana, l’aparcament de les motocicletes fora de les voreres.

– Quant a les terrasses i veladors, tots estem convidats a gaudir de l’espai públic però ningú no se’l pot apropiar.

– Realització de campanyes a favor dels desplaçaments actius en substitució de l’automòbil.

Finalment, convé revertir el tancament indiscriminat de les zones verdes i espais lliures de la ciutat amb la finalitat d’augmentar l’oferta d’espais urbans i la distància de seguretat de les persones que caminen, ja sigui per fer desplaçaments com per a l’activitat recreativa, fonamental per a la salut física i mental de les persones després del llarg confinament en les llars.

Barcelona, 29 d’abril 2020

Exemples de mesures aplicades en altres ciutats per a millorar els desplaçaments a peu

Viena
La ciutat de Viena ha delimitat zones temporals de pacificació del trànsit i zones de prioritat per als vianants. A més, ja ha tancat més de 20 carrers al trànsit motoritzat per augmentar l’espai disponible per a vianants i altres desplaçaments actius.
(Vídeo informatiu).

Berlín
L’oficina de via pública i espais verds del districte de Friedrichshain-*Kreuzberg, a Berlín, està estudiant el tancament temporal de 30 carrers per crear més espai públic per a nens i famílies. L’atenció se centra en districtes densament urbanitzats com Samariterkiez i SO36.

Informació sobre ciutats que están traient espai al cotxe amb motiu de l’emergència sanitària del Covid-19.

Fi del comunicat consensuat

Aprofitem per destacar aquestes paraules de la que va ser regidora de mobilitat (Transport Comissioner) a l’Ajuntament de Nova York als EE.UU. Sra. Janette Sadik-Khan en aquest article publicat a la BBC sota el nom Are we witnessing the death of the car? que es pot traduir per Som testimonis de la mort del cotxe?

<<The pandemic challenges us, but it also offers a once-in-a-lifetime chance to change course and repair the damage from a century of car-focused streets,” she says. “Cities that seize this moment to reallocate space on their streets to make it easier for people to walk, bike and take public transport will prosper after this pandemic and not simply recover from it.”>> que es pot traduir al català com <<La pandèmia ens repta però també ens ofereix una oportunitat única i reparar el mal d’un segle de carrers cotxe cèntrics. Les ciutats que aprofiten aquest moment per a reassignar espai als seus carrers per a facilitar a les persones els desplaçaments a peu, bicicleta i en transport públic prosperaran després d’aquesta pandèmia i no tan sols es recuperaran d’ella>>