SARS-CoV-2 (Covid 19) i terrasses. Comunicat conjunt de 7 entitats

SARS-CoV-2 (Covid 19) i terrasses. Comunicat conjunt de 7 entitats

<<Per un espai públic equitatiu que alhora garanteixi terrasses segures>>

Sí a aquest tipus d’equipament i servei, però no a qualsevol preu. Som capaços tots plegats de trobar una solució «win-win»?

Imatge que acompanya el comunicat conjunt de les 7 entitats.

Si ho preferiu en aquest enllaç podeu accedir al comunicat 07 maig 2020 sense imatges.

La crisi produïda per la pandèmia de la Covid-19 ha generat enormes patiments en tots els ordres de les nostres vides i un daltabaix sense precedents en l’ocupació i l’economia de nombrosos sectors d’activitat. Un dels sectors afectats és el de l’hostaleria i la restauració, que tindrà una recuperació lenta precisament per oferir espais de socialització que s’han de pautar necessàriament.

Per aquest motiu, les entitats sotasignants veiem que cal encarar també la recuperació d’aquest sector, juntament amb d’altres com el comerç de proximitat, amb les condicions sanitàries i socials imprescindibles. Apostant per una recuperació compatible amb els drets del veïnat i el repartiment necessari de l’espai públic amb les formes de mobilitat sostenible, garantint la seguretat i l’accessibilitat en els desplaçaments a peu.

2 x 1 (2 realitats cronificades en 1 imatge). Estem d’acord que aquesta vorera té elements hostils cap als desplaçaments a peu: aparcament de motocicletes (a més observeu tubs d’escapament cap a l’interior de l’espai per caminar) i una terrassa? #covid19 és l’oportunitat d’or per mirar de posar fre i limit a aquests elements que ben ordenats poden contribuir a capitalitzar l’espai públic i no al contrari. Foto: Catalunya Camina

El debat sobre l’ampliació de l’espai de les terrasses ha explotat dins del debat de la desescalada i la reconstrucció econòmica i social. El gremi de restauració porta dies molt contundent: cal ampliar l’espai de les terrasses sí o sí per fer viables els negocis de restauració.

La perspectiva exclusivament econòmica en aquests moments de greu crisi sanitària oblida que aquesta no ha de ser l’única ni molt menys la principal prioritat per a la recuperació sanitària i social a Barcelona.

2 persones es creuen per la vorera. Amb una distància social i de seguretat de 1,50 metres, l’amplada mínima de la vorera per a mantenir la distància de seguretat arriba als 3 m.. Si aquesta amplada de seguretat fos 2 m., l’amplada mínima seria de 3,50 m. Font: Associació de vianants A Pie (Madrid)
Un exemple més de confinament a la ciutadania peatonal. Concepte de l’arrogància de l’espai. No seria més lògic habilitar l’espai d’aquesta terrassa a la calçada? i deixar la vorera lliure de pas en la seva integritat. Amb el #covid19 aquest punt no reuneix l’amplada requerida pel necessari distanciament social. Foto: Sant Boi Camina

Pocs agents socials ens negarem a buscar alternatives viables perquè el petit establiment restaurador pugui fer viable el seu negoci, es generin llocs de treball i actuï com a dinamitzador social als barris. També pocs acceptarem que per part de diferents actors es faci ús de les habituals pretensions exclusivament de rendibilitat econòmica dels seus negoci per passar per damunt dels drets i necessitats dels veïns i veïnes de Barcelona. Necessitats, com mai en un altre moment, d’espais segurs, amplis i diàfans per poder passejar o desplaçar-se mantenint la distància de seguretat.

Vorera lliure de pas, habilitant el velador a la calçada, un bon exemple. Foto; Sant Boi Camina

Què fer amb les terrasses? Algunes consideracions i criteris que pensem que seran imprescindibles en aquest debat:

Els criteris que han de prevaler són els de salut publica, els drets dels veïns i veïnes i el dret a l’accessibilitat.

Aquesta imatge amb l’actual covid19 fa que de tornar-se a obrir amb les mateixes condicions no es reuneixin criteris de salut pública. Hostilitat a l’espai públic envers els desplaçaments a peu. Mercantilització de l’espai públic. Terrasses si, però no a costa de confinar a la ciutadania peatonal. Foto: Sant Boi Camina

L’Ajuntament té la responsabilitat de generar un espai de debat i diàleg on treballar conjuntament per construir les propostes de modificació d’ubicació de les terrasses en base al consens del sector de la restauració i les entitats socials i veïnals de la ciutat.

Qualsevol modificació o ampliació de l’espai ocupat ha de tenir caràcter temporal en funció de la situació sanitària, tenint en compte que algunes regulacions podrien anar modificant-se de forma gradual en el retorn a la nova normalitat. En aquest sentit, doncs, ha de ser reversible de forma ràpida davant de millores clares en la situació sanitària.

Qualsevol modificació haurà de complir amb la normativa vigent d’accessibilitat, deixant sempre com a mínim l’espai lliure d’obstacles de 1,80m des de la façana. Tenint en compte, a més a més, que amb la situació actual de distanciament físic realment l’espai necessari perquè les i els vianants puguin circular amb seguretat és de 3m lliures d’obstacles, i que l’accés esglaonat a establiments comercials obliga per exemple a fer cues sobre les voreres, reduint encara més l’espai de pas. Caldrà incrementar les mesures inspectores perquè no se’n faci un abús que vagi en clar perjudici dels vianants i la seva seguretat.

L’espai públic com a magatzem del negoci privat, amb el vist-i-plau de l’autoritat municipal. Pl. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Foto: Sant Boi Camina
L’espai públic com a magatzem. Áquesta mercantilització de l’espai porta a impedir el pas per aquests espais habilitats com a pas i al mateix temps a la degradació visual del paisatje urbà. Foto: Sant Boi Camina

Ara que la crisi sanitària ens ha permès gaudir d’una ciutat sense sorolls perjudicials per a la nostra salut, cal garantir la qualitat acústica dels espais que ocupen les terrasses. En aquest sentit, és responsabilitat de l’administració pública garantir els drets dels veïns i veïnes i ajustar els horaris de les terrasses al mapa acústic en vigor. Les terrasses no poden continuar sent origen de conflictes de convivència i de vulneració del dret al descans i a la intimitat.

L’espai públic guanyat al cotxe i el que es pugui continuar habilitant al llarg de la desescalada ha de ser d’ús prioritari per al vianant i per a la bicicleta com a modes de transport principals en els desplaçaments de proximitat en primer lloc, i per al transport públic en segon lloc. Tot i això, i sense prejudici de l’anteriorment esmentat, en el cas d’establiments petits on el distanciament físic sanitari i la casuística del carrer provoqui que només sigui possible la col·locació de quatre o menys taules, es podrien destinar nous espais habilitats a la calçada per ubicar les terrasses, fent ús per exemple de places d’aparcament (excepte en el cas de places PMR).

Caldrà garantir que la nova ubicació temporal de la terrassa està connectada de manera accessible amb l’itinerari de vianants, incorporant per exemple una tarima que quedi enrasada amb la vorera en el cas d’ocupació puntual de places d’aparcament.

Colesterol a la vorera. Evidentment amb la situació del covid19 amb condicions com aquestes o similars no es garanteix la distància de seguretat. Tampoc es compleix els 180 de l’itinerari de vianants accessible lliure de pas. Ingovernança? Foto: Sant Boi Camina

Els preus de les taxes de les terrasses de Barcelona -recentment aprovades- continuen sent enormement baixos (incloent els d’aquelles que estan en primera línia comercial) comparats amb d’altres ciutats o amb els alts rendiments econòmics que han aportat als establiments de restauració. Per aquesta raó, no es pot tornar als preus irrisoris anteriors: aquesta taxa és una contribució mínima a les arques municipals per l’explotació econòmica i l’ús privat de l’espai públic, i per sufragar les mateixes despeses que les terrasses generen.

Seria just, però, rebaixar el cost de les llicències emeses aquest any 2020, descomptant els mesos d’inactivitat i de baixa activitat. L’ import es podria deduir en l’emissió de les llicències del 2021.

Pensem que el problema de rendibilitat econòmica actual del sector no es pot situar únicament a l’espai públic, exigint fer un major ús quan ja hi ha veritables dificultats per mantenir la distància mínima de seguretat per als vianants en aquest escenari de la Covid-19.

Cal abordar aquesta rendibilitat econòmica també des dels costos dels mateixos locals i en relació amb els preus de lloguer, ja en general desorbitats com els de l’habitatge, però ara en una situació agreujada pel fet que el seu ús a l’interior s’ha reduït considerablement. El Gremi i l’administració farien bé en gestionar una adequació dels preus a la situació actual que contribuiria, molt més que l’espai públic, a la viabilitat dels negocis.

Vorera d’un carrer de l’Eixample de Barcelona. Observem com dos ciutadans es desplaçen -un dels cuals amb cadira de rodes- per la vorera parcialment ocupada amb 2 elements que dificulten aquest espai ara necessitat de distanciament social: la terrassa i el quiosc. Foto: Catalunya Camina

Des de les entitats sotasignats s’aposta perquè també es contempli un retorn social dels establiments envers la ciutadania per aquesta cessió d’espai públic permetent, entre d’altres, i tan aviat com sigui possible, l’ús públic i gratuït dels lavabos d’aquests bars i restaurants en un moment on és bàsic el rentat de mans freqüent i continuen sent vitals aquests serveis per a persones amb determinades necessitats de salut.

Donada la diversitat dels barris de la ciutat, tenim el convenciment que no té sentit aplicar criteris generalistes en la possible modificació d’ús de l’espai públic per a les terrasses.

En aquest sentit, diferenciem quatre escenaris:

Espais turistificats i massificats. En aquests, el nombre de terrasses ja era en molts casos excessiu, i amb un turisme a la baixa, situació que s’allargarà durant molts mesos, no té cap sentit ampliar els espais. És una oportunitat per retornar als veïns i veïnes els espais que es destinaven a rendiments particulars de forma excessiva. Són exemples la Rambla de Barcelona, el carrer de Blai, el carrer d’Enric Granados, els carrers al voltant de la Sagrada Família, la Rambla del Poblenou, la plaça Reial i d’altres.

Espais no turistificats, però de segona i tercera línia comercial. Si les dimensions del carrer, plaça o passeig permeten compaginar un espai púbic segur per als vianants amb una ampliació de l’espai de la terrassa, entenent que no es pot ampliar el nombre de taules, que es pugui ampliar l’espai que ocupaven (mòduls de 2,25m), de forma que es respecti l’espai de distanciament físic establert per Sanitat.

Espais no turistificats, també de segona o tercera línia comercial sense espai públic. Parlem de carrers amb voreres de menys de 4 metres, places petites i d’altres, en barris com Ciutat Vella o en zones peatonalitzades. En aquest cas, la reducció de les taules és l’única solució, garantint el distanciament dels clients de la terrassa entre ells i amb els vianants.

Espais dels barris de quarta línia comercial. En aquest cas (en general són petits negocis), la viabilitat ha de portar a una major flexibilitat per a les terrasses, ampliant els espais i el nombre de taules tot i que no sigui just davant de l’establiment, entenent que sempre han de prevaldre els drets dels vianants i les normes sanitàries que en cada moment es dictin.

Així mateix, caldrà també tenir en compte quin és l’espai públic disponible en cada cas, quina és la mobilitat generada en cada moment i quina és l’ocupació de la vorera en situacions no contemplades, com l’espera d’accés a comerços i establiments. Tot plegat amb l’objectiu de poder garantir les distàncies de seguretat i les mesures d’accessibilitat, tant per circular pels carrers com per consumir a les terrasses en la seva nova ubicació provisional.

La Favb, ECOM i un bon nombre d’entitats vàrem presentar un recurs contenciós-administratiu contra l’actual ordenança de terrasses, entre altres coses perquè es menysté el dret a l’accessibilitat, afectant greument les activitats de cura de la vida quotidiana a l’espai públic (passejar amb infants en cotxet, fer la compra amb carret, etc.) i els drets de les persones amb discapacitat i la gent gran.

És per això que demanem que s’abordi el debat sobre l’espai públic i la ubicació de les terrasses tenint en compte les entitats de la ciutat i els drets de la ciutadania que hi viu, unint esforços per consensuar les millors solucions possibles en cada cas.

Per concloure, sempre hem dit que la garantia de viabilitat econòmica dels bars i restaurants no hauria d’estar tan condicionada per l’ús d‘un espai, el públic (carrers, passejos, places), que éssent escàs a Barcelona, s’ha de destinar de forma preferent als i les vianants. La mercantilització de l’espai públic, ja sigui en forma de terrasses o aparcament de vehicles motoritzats, té també els seus límits. Trobar un acord en què tothom hi guanyi –win win– ha de ser una prioritat.

Tothom té ganes de tornar a gaudir de les terrasses. Però cal garantir que siguin segures, que el repartiment de l’espai públic sigui equitatiu i que es respectin els drets del veïnat.

Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), Federació ECOM, Associació catalana per la integració del cec (ACIC), Catalunya Camina, Col·lectiu Punt 6, ASENDI NB, Carrers per a tothom

Al barri de Sarrià, terrassa que ocupa la calçada i deixa lliure de pas la vorera pels desplaçaments a peu. Foto: Catalunya Camina

La asociación peatonal de Madrid A Pie junto a la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid (FRAVM) emitieron con fecha 29/4 un comunicado conjunto (enlace) respecto al tema que nos ocupa.

Nou comunicat (29 juliol 2020) de vàries entitats al voltant de les terrasses. Més informació en aquest enllaç.

Les entitats signants són: SOS Enric Granados, Catalunya Camina, ACIC, Carrers per Tothom , Alerta Poble Sec, AVV Sagrada Família, Som Paral·lel i FAVB

Sobre el autor

Catalunya Camina administrator

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.