Crònica d’un espai segrestat – Sant Adrià de Besòs

Crònica d’un espai segrestat – Sant Adrià de Besòs

Informe complet i entitats adherides (enllaç).

Introducció

Sant Adrià de Besòs és un municipi molt compacte, dens i delimitat pels continus urbans de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i el mar. Això fa que el municipi sigui molt apte per als desplaçaments a peu, segons el PMU de Sant Adrià de Besòs (2016) més del 80% dels desplaçaments interns es fan a peu. Però té una problemàtica i és que és un municipi dividit per fronteres urbanes, una de natural com és el riu Besòs, i d’altres artificials, com una autopista d’alta capacitat, la C-31.

El viaducte de la C-31 ha condicionat les condicions d’accessibilitat a peu de tot el seu entorn urbà. La carretera ja va trencar el municipi en dos, però la desindustrialització de l’entorn de Barcelona va donar uns altres usos als espais limítrofes que es van desenvolupar a l’entorn d’una frontera urbana.

La C-31 continua sent una de les portes d’accés a Barcelona i no té pinta que això canviï en els propers anys donada la reforma de la Plaça de les Glòries i el túnel de pas que dóna continuïtat a l’itinerari de la Gran Via cap al Maresme. A més, aquesta via és la infraestructura en ús, que més espai urbà treu al municipi si li sumem el gran ús viari entre les Rondes i les vies del tren. Així doncs, Sant Adrià de Besòs està cedint una superfície urbana considerable per a la mobilitat motoritzada d’interès no local, que és principalment de pas.

Ortofoto actual

Així doncs, aquesta necessitat del vehicle privat, que ha condicionat el nostre urbanisme durant el darrer segle, està condicionant la qualitat de l’espai públic municipal. En l’actualitat, l’espai sobre i sota el viaducte està segrestat pel vehicle privat. A la part de dalt, per facilitar l’accés motoritzat a Barcelona des del Maresme, una gran catifa d’asfalt que fractura dos municipis (Badalona i Sant Adrià de Besòs); i a la part de sota (en els trams de viaducte) és utilitzat com a aparcament de vehicles.

L’entorn de l’Escola Bressol

En l’actualitat, en aquest espai hi trobem l’Escola Bressol Josep MIquel Céspedes i una sèrie d’habitatges on abans hi havia la fàbrica tèxtil de Can Baurier.

Ortofoto de l’entorn de l’escola
Ortofoto de l’entorn de l’escola

L’entorn de l’escola bressol està format per un solar amb places d’estacionament lliure de vehicles. És un estacionament sense ordenar ni senyalitzar, manca de mínim enllumenat de nit i l’escola està envoltada en tot el seu perímetre de l’estacionament per blocs de formigó New Jersey. En conjunt manquen indicadors de qualitat urbanística i ambiental en tot aquest solar. (bancs, enllumenat, verd urbà).

Entorn escola bressol

L’entrada de l’escola no té tots els accessos urbanitzats correctament per a vianants, sobre tot els dies de pluja en què es converteix en un itinerari força lliscant pel fang i incòmode a l’accés de les famílies amb cotxets infantils, que provenen dels passos de vianants del carrer de Bogatell, el camí més recte, i obliga a fer una volta considerable quan està plovent. 

Zona dedicada a estacionament

Es detecta una gran densitat de vehicles per superfície, que ocupa tots els baixos de la infraestructura de l’autopista C-31 i els laterals d’Avinguda de les Corts Catalanes arribant a ocupar fins a 6 carrils d’estacionament en cordó en algun punt. És una zona amb superàvit d’estacionament segons el PMUS de la ciutat, fet que dóna marge de maniobra a la millora i augment de l’espai per als vianants.

Densitat alta de vehicles
Circulació contra direcció

No existeix ordenació de la circulació de vehicles i dels circuits d’entrada i sortida actuals. Es comprova que en no haver sentits de circulació amb itineraris marcats d’entrada i sortida, els vehicles estacionen en sentit contrari i envaeixen els carrils en contrasentit. A més, s’observen circulacions de vehicles sobre la voreres i accessos a les bosses d’aparcament pels passos de vianants. Tot això genera una alta sensació d’inseguretat viària.

A la continuïtat del tram de l’Avinguda de Catalunya, al seu pas per sota de l’autopista, sembla que s’han pintat unes línies que correspondrien a parades del mercat d’encants, que donen peu a confusió i a interpretar-se com a places d’estacionament, que estan damunt de l’àrea de circulació de vianants i són envaïts cada cop que estaciona un cotxe o en surt.. També es dóna aquesta situació en el tram peatonal del camí escolar provinent de l’itinerari dels Jardins d’Elisabeth Eidenbenz, cap a l’escola Pompeu Fabra en ple Camí escolar.

Vehicles sobre camí escolar
Vehicles sobre zona peatonal
Circulació sense sortida

Es pot comprovar que aquesta gran zona d’estacionament segurament es tracta d’una zona dedicada a estacionaments captius de vehicles sense etiqueta ambiental, que no poden circular entre setmana (lletres de matrícula CCW, BYJ, BFH, CHK, molt superiors als 10 anys d’antiguitat) amb la limitació horària dins de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Es comptabilitzen percentatges superiors al 75% de vehicles d’aquest tipus, que segurament la majoria de la setmana estan estacionats sense moure’s, amb nul·la rotació de l’oferta lliure d’estacionament i podrien ser 2ns vehicles d’una llar o vehicles que han deixat de ser el mode de transport prioritari familiar i aprofiten aquesta zona de lliure estacionament.

Alta profusió de vehicles antics fora de circulació en ZBE 

Salut pública i seguretat

Es tracta d’una zona amb diferents graus de degradació pel que fa a la neteja i presència de vectors biològics, possibles transmissors de malalties i paràsits (polls, puces, àcars). Es tracta de nius de coloms que han nidificat des de fa anys, gairebé a sobre de cada un dels equips d’enllumenat que hi ha instal·lats a sota de l’autopista.

Nius de colom, font de vectors biològics

Ja proper al límit amb el municipi de Badalona hi ha una llarg mur lineal on es detecta un gran consum de droga, amb propagació de restes de xeringues i estris per al consum d’heroïna, així com gran quantitat de residus, restes de menjar i llaunes, que no es recullen fa molt de temps.

En ser una zona de límits municipals es comprova un augment considerable d’estacionament de vehicles de més grans dimensions, principalment furgonetes d’ús industrial.

Els equips d’il·luminació actuals poden ser substituïts per altres de més eficients, tant pel que fa al nivell i a la qualitat de la llum projectada, com a l’eficiència energètica dels equips d’última generació, que suposarien un estalvi important d’energia, recursos econòmics i d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera. Ara mateix, la il·luminació és de molt baixa qualitat i poc atractiva per creuar aquesta zona en horari nocturn.

A aquest fet se li suma la inseguretat que pot donar a la mobilitat amb perspectiva de gènere, en la qual la dona queda exposada a situacions de violència i assetjament, com en l’exemple que es va donar fa uns anys en el túnel d’accés a l’Hospital Universitari de Bellvitge, en el qual es va poder treballar i millorar-ne les condicions d’accés, il·luminació i acompanyament.

Espais d’estada i lleure

El poc espai destinat a estada o al lleure està descuidat pel que fa a manteniment i el paviment és dur i irregular, que no convida al gaudi de l’espai.

Cistella i zona d’estada amb paviments durs, abrasius i foscos
zona d’estada amb paviments durs, abrasius i foscos
Ortofoto de l’entorn de la zona esportiva

Existeix una petita zona de parterre vegetat a mitja altura del terra (1m aproximadament), del qual les vores serveixen de banc improvisat. No existeix cap banc, ni zones d’estada o trobada on poder descansar i en horari nocturn no disposa de cap il·luminació. També existeix una cistella de basquetbol de material metàl·lic antivandàlic.

Envaiment per vehicles llargs de la zona a cel obert amb paviments foscos asfaltats i sense presència de gent

Passos de vianants

Existeixen a prop de 10 punts (sumen una trentena de passos de vianants amb semàfor i sense) que creuen un total de 3 calçades amb fins a 5 carrils i les dues vies del TRAM. Es detecten diversos punts conflictius en relació a la seguretat viària i molt concretament de la seguretat dels vianants. Els passos no semaforitzats no es respecten, per excés de velocitat i manca de bona visibilitat en la seva senyalització.

En els passos amb semàfor hi ha risc a la seguretat per excés de velocitat de vehicles que volen apurar les fases en verd i per coincidència de fase de verd amb vehicles que realitzen un gir precedits també d’un semàfor en verd.

En algunes places d’estacionament augmenta el risc als vianants per la mala o nul·la visibilitat dels vehicles que s’hi apropen, bé per existir vehicles de grans dimensions que tapen la visió o per manca d’orelles d’aproximació a la zona òptima de visibilitat. Caldria cercar eines o mesures de millora com la creació d’orelles o la instal·lació d’estacionaments de bicicletes-motos o jardineres.

Visió d’un vehicle de gran volum a l’alçada infantil
Envaiment pas vianants per vehicle entrant

Com s’explica en l’apartat de la zona d’estacionament, algunes entrades i sortides de vehicles coincideixen amb que també són passos de vianants, amb el risc de venir vehicles en el sentit de la marxa, però també vehicles que trepigen la zona de pas en entrar o sortir. Existeixen passos que coincideixen amb guals de pàrquings privats (alguns amb placa de gual i altres no), amb el risc de coincidència de trànsit de vehicles per sobre d’aquests passos.

Coincidència pas vianants amb entrada a garatge privat

Alguns passos i itineraris de vianants que haurien de tenir una clara continuïtat rectilínea, es veu perjudicada per la presència dels vehicles estacionats, que obliga a les persones vianants a haver de fer una gran desviació seguint el trajecte de vorera i retornar al pas al final del trajecte, quan podria ser un camí perfectament recte sense penalitzar la trajectòria de qui camina i augmentant la zona de vianants.

Possibilitat d’itinerari recte pels vianants en comptes de desviat (habitualment ple de cotxes)
Solució adequada d’adaptació d’itinerari recte pels vianants. Municipi de Badalona.

Circulació i pacificació del trànsit

En aquesta zona, de vials llargs i rectes, es troben diferents incidències pel que fa a manca de senyalització suficient dels passos de vianants, excés de velocitat de vehicles, incloses s’han detectat les línies d’autobús i els vehicles de recollida d’escombraries i circulació de girs creuats vehicle-vianant.

Conflicte en circulació de vehicles en el mateix sentit

Existeixen vials paral·lels en el sentit de la marxa on hi ha fases semafòriques que semblen incompatibles per alguns moviments observats a la confluència de l’Avinguda de Catalunya i que poden deixar vehicles parats en zones d’encreuament sense reixa groga.

És força freqüent trobar vials amb diversos carrils de circulació que van canviant el seu dimensionament en trams que no ho necessiten. Per exemple, l’Avinguda de Catalunya en sentit muntanya, que ve un sol carril, es transforma a sota de l’autopista en 3 carrils (de pujada i baixada, en total 6 carrils) per després passar a només 2 carrils, un per sentit. En el període de mercat provisional durant uns anys, es va comprovar que era suficient un carril de pujada i un de baixada per a cada sentit, més quan a partir de l’Avinguda de Catalunya cap a mar torna a ser només així en l’actualitat (1 carril per sentit).

Sobredimensionament de carrils de circulació
Ocupació de zona de passeig per contenidors

Algun mobiliari com les bateries de contenidors estan situades sobre vorera i passeig, ocupant espais de vianants i no sobre calçada ocupant espai al cotxe. En aquest cas, situar-los en la calçada igualment a la dreta per facilitar-ne la descàrrega al camió, crearia la necessitat d’un trajecte sinuós que obligaria a reduir la velocitat just en un tram on s’han detectat acceleracions per passar la fase de semàfor en verd. Aquesta experiència es va dur a terme a Vilassar de Mar amb èxit.

Àmbit TRAM

Aquesta zona és de les més segures pel que fa al risc d’atropellaments, tot i que no ho pugui semblar per la circulació d’un ferrocarril en ple àmbit urbà. Es tracta d’una zona ben protegida amb tanca metàl·lica que delimita perfectament les zones de pas de vianants pels passos expressament senyalitzats i amb mínimes o nul·les incidències de seguretat pel que fa a l’atropellament de vianants.

Tot i això, és una zona força fosca i mal il·luminada de nit i amb deteriorament considerable d’alguns trams de tanca, doblegada per cops de vehicles i amb trams on manca el passamans superior d’acer inoxidable. Manquen separadors adequats de vehicles com per exemple es veu en les imatges, per evitar l’aproximació excessiva a la tanca i evitar que s’acabi malmetent.

Tanca deteriorada per vehicles
Separadors de vehicles

Carril bici segrestat

Existeix un carril bicicleta en calçada pel vial de la banda de mar, que va ser desmantellat i canviat per zona d’estacionament lliure en cordó. L’estudi de necessitats d’estacionament demostra que és necessari recuperar aquest carril de mobilitat sostenible.

Quan arriba  a l’alçada de l’Avinguda de la Platja es desvia per la vorera on envaeix compartint dos passos de vianants i es col·loca a sobre de la zona de passeig de davant de l’edifici Coloso. Cal que el carril circuli per la calçada o que aquesta sigui via ciclable 30 i logotip de ciclistes, per alliberar la zona de vianants que està ocupant i porta a problemes de convivència entre els dos modes.

Restes del carril bici desaparegut sota vehicles estacionats lliurement

Propostes

  • Pacificació total del trànsit de la zona i conversió a zona 30 d’acord amb la nova directiva que entra en vigor l’11 de maig de 2021, de conversió de tots els carrers d’un sol sentit a 30 km/h.
  • Millorar l’accés a l’escola bressol i recuperar la prioritat del camí escolar.
  • Caldria millorar les condicions de seguretat personal amb perspectiva de gènere de la zona.
  • La il·luminació hauria d’incorporar criteris de sostenibilitat i estalvi energètic.
  • Creació d’itineraris naturals de creuament de la calçada a través de la zona d’aparcament.
  • Protecció i millora de la senyalització horitzontal i vertical dels passos de vianants per evitar que s’utilitzin com a guals d’accés a la bossa d’aparcament.
  • Ordenar les places d’estacionament i les circulacions interiors de l’aparcament per tenir un circuit d’accés i sortida segur.
  • Analitzar la rotació dels vehicles estacionats per garantir una adequada oferta per les veïnes i els veïns.
  • Cal recuperar el Camí escolar existent i crear-ne de nous amb l’objectiu d’augmentar la qualitat dels entorns urbans de les escoles, fet que reporta una millora general del conjunt de la ciutat.

Sobre el autor

Catalunya Camina administrator

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.