Archivo de categoría Catalunya Camina

La PTP, ECOM i Catalunya Camina exigeixen a ADIF i RENFE Rodalies recuperar els creuaments practicables entre andanes a nivell de vies.

Un cartell prohibeix el pas de qualsevol persona no autoritzada per sobre les vies a l’estació de Molins de Rei, andana trens direcció Barcelona. Al fons, costat Martorell i en 2on. pla es pot observar el pas Strail que comunica l’andana dels trens direcció Barcelona amb la dels convois direcció Sant Vicenç de Calders i parades intermitges// Viu Molins de Rei

L’Associació per la Promoció del Transport Públic, la Federació ECOM de persones amb discapacitat física i orgànica, i l’entitat de vianants Catalunya camina,

Exigeixen a ADIF i RENFE Rodalies recuperar els creuaments practicables entre andanes a nivell de vies, tancats de manera unilateral a diferents estacions com Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Mollet.

  • Davant l’anunci unilateral de RENFE, les entitats s’han posat en contacte amb la operadora de transport ferroviari i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat donat que és un servei sobre el que té competències el Govern català.
  • Les entitats defensen una solució que garanteixi que sempre hi hagi a totes les estacions un pas accessible secundari a través de les vies, encara que l’estació compti amb ascensors. Consideren que en cas d’emergència o avaria, és imprescindible per poder continuar fent ús del servei de transport de manera provisional o poder sortir de l’estació amb autonomia sense haver de trucar als serveis d’emergències.
  • Així mateix, les entitats proposen també que durant tot el procés d’obres a les estacions, aquests pasos també es continuin mantenint per tal de no afectar tan negativament l’accessibilitat d’aquest servei de transport quotidià.

Sant Feliu de Llobregat, 12 de març de 2021.- RENFE ha decidit, sense diàleg previ amb les entitats referents en l’àmbit de la mobilitat sostenible i de l’àmbit de la discapacitat física, ni amb els ajuntaments de les poblacions afectades, inhabilitar els passos de cautxú que connectaven les andanes a diferents estacions, entre elles les de la R4 i R1 de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.

Segons les entitats signants, el pretext d’aquesta inhabilitació dels passos de cautxú és una lectura parcial de diferents articles del Real Decreto 929/2020, de 27 de octubre, sobre seguridad operacional e interoperabilidad ferroviarias, on no s’han tingut en compte els drets i les realitats quotidianes de les persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda ni els de moltes altres persones usuàries del servei ferroviari. Així com, en el cas concret de les estacions de Molins i Sant Feliu que encara no són accessibles, un article específic d’aquest Decret (el 58.2) on es diu:

“Cuando existan cruces alternativos a distinto nivel que sean accesibles a personas con discapacidad o movilidad reducida, se eliminarán aquellos cruces entre andenes que no sean necesarios. Cuando sea imprescindible mantenerlos, deberán ser compatibles con la seguridad de los usuarios y de la circulación de los trenes”.

En aquest sentit, les entitats alerten de que l’aplicació errònea d’aquest Decret podria fer que s’inhabilitessin tots els passos de cautxú d’estacions que actualment no compten amb cap itinerari ni accessible ni practicable (és a dir, que no siguin escales) per creuar les vies, i que per tant es veuria greument afectada la possibilitat de que moltes persones que avui dia estan fent servir aquest transport el continuïn fent servir.

Actualment, tot i la inexistència encara d’ascensors entre andanes que garanteixi un pas veritablement accessible i segur (com exigeixen les normatives d’accessibilitat tant a nivell estatal com català), la substitució de les antigues travesses de fusta per passos de cautxú als extrems de les vies (amb un sistema anomenat Strail), facilitava que les persones que no poden pujar i baixar escales puguessin travessar per aquests punts i fessin ús d’aquest servei de transport. Ara, aquesta possibilitat quedarà totalment anulada.

Front això, les entitats defensen a més a més que aquests passos a nivell de via s’han de mantenir d’una manera o una altra durant els diferents processos d’obres que afecten les estacions: en aquest cas, Molins precisament per millorar l’accessibilitat de l’estació, i Sant Feliu per una de les primeres fases de les obres del soterrament. Aquestes afectacions durarien mesos, fins i tot anys, en els que les persones amb dificultats de mobilitat, amb cotxets d’infants, gent gran … veurien greument malmès el seu dret a poder fer ús del servei de transport de rodalies, ja que l’alternativa, les escales, seria inviable per elles.

Així mateix, les entitats demanen que aquests pasos es mantinguin encara que l’estació compti amb ascensors perquè consideren que en cas d’emergència o avaria, són imprescindibles per poder continuar fent ús del servei de transport de manera provisional o poder sortir de l’estació amb autonomia sense haver de trucar als serveis d’emergències.

En el cas concret de les estacions de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, les entitats denuncien que el tancament de manera unilateral dels passos suposa un greuge per als usuaris i usuàries de Rodalies (que en dies feiners mouen prop de 25.000 persones, afectant especialment el dret a la mobilitat de les persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda a qui s’obligarà a fer transbordaments i canvis de tren irracionals (saltant fins i tot de tram de zones tarifàries), foragitant-les a la pràctica del transport públic ferroviari.

Per tot l’exposat, les entitats consideren que les decisions de RENFE estan basades en una errònia interpretació del Reial Decret 9292/2020 que indica clarament en el seu article 58.2 que no es podrà suprimir cap encreuament existent sense que existeixi una alternativa realment accessible per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. I per aquestes raons exigim la immediata posta en funcionament dels creuaments entre vies a les estacions de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, tancats unilateralment per RENFE.

I davant del proper inici de les obres de soterrament i de la nova estació a Sant Feliu de Llobregat, així com de la remodelació d’andanes i de l’estació a Molins de Rei, exigim també que es compleixi la normativa i es garanteixi la major accessibilitat del servei de transport mentre es realitzin les obres corresponents, mitjançant la implementació de totes les solucions que siguin necessàries per garantir la seguretat i el dret a la mobilitat de totes les persones, tal com indica el mateix RD. 929/2020.

Enllaç al document de Consideracions respecte a la supressió dels creuamentsentre andanesper l’accés peatonal de persones amb discapacitato mobilitat reduïda enles estacions de Sant Feliu de Llobregat i Molinsde Rei.

Comunicat conjunt: L’estació de Calafell ha tingut un ascensor avariat al voltant dels 10 mesos, un problema recorrent a tota la xarxa de Rodalies

L’estació de Calafell ha tingut un ascensor avariat al voltant dels 10 mesos, un problema recorrent a tota la xarxa de Rodalies 

Barcelona, 26 de novembre de 2020. A l’estació de Calafell, des del passat mes de gener i fins a aquest mes de novembre, l’ascensor que comunica el pas interior sota les vies amb l’andana que dona servei a la via 2, on paren els trens rodalies de la línia R2 sud direcció Barcelona i parades intermitges (entre d’altres Vilanova i la Geltrú i Sitges) ha estat fora de servei. Les autoritats pertinents, tant des de la mateixa taquilla com a través de correu electrònic, han comunicat que el funcionament ha estat intermitent, amb petits períodes on l’ascensor semblava tornar a estar en servei.

Catalunya Camina, l’Associació per a la promoció del transport públic” (PTP) i i la Federació ECOM denuncien que és evident que les màquines es poden espatllar, i més si es troben a l’intempèrie –tot i que sigui en un recinte amb sostre parcial, com a Calafell-. Però el que no pot ser acceptable és que aquesta situació s’hagi perllongat i cronificat com sembla és el cas d’aquest elevador: 10 mesos de servei interromput. Des de la Generalitat, s’ha confirmat que el retard en la reparació definitiva de l’ascensor ha estat degut a un problema amb el proveïdor de peces de recanvi, situació anàloga a la que va succeir amb l’ascensor de la estació de l’Hospitalet de Llobregat on l’avaria va trigar 6 mesos a reparar-se. 

Les entitats valoren que en ple 2020, amb una situació de pandèmia i estat d’emergència climàtica, i enmig d’una crisi ambiental, social i econòmica, les reparacions d’aquests elements són vitals per poder garantir la cadena d’accessibilitat dels serveis de transport públic i el dret a la mobilitat de totes les persones, tal i com recullen directament diferents normatives d’àmbit estatal i català.

Renfe ha emprès un pla per a la millora de l’accessibilitat d’aquests equipaments, fet que des de les associacions es celebra. Però tanmateix les entitats exigeixen que s’inclogui en aquest pla el manteniment dels elements que garanteixen l’accessibilitat del servei i es vetlli especialment per aquest aspecte (mantenint una actitud proactiva amb un manteniment predictiu), tal i com requereix específicament i de manera clara el capítol 8 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat de Catalunya.

És important destacar, a més a més, que no existeix cap tipus d’avís per part de l’operador de transport quan un ascensor està avariat, ja sigui a través dels canals virtuals existents (web, aplicació i xarxes socials) i/o abans de la línia de validadores. Cosa que comporta que la ciutadania es trobi la situació un cop validat el títol de transport o bé quan baixa del tren procedent de Sant Vicenç de Calders, donant amb això molt poc marge de temps per repensar el trajecte. Aquestes situacions desincentiven l’ús del servei en la ciutadania (especialment les persones amb discapacitat, la gent gran i les famílies amb infants) per la falta de fiabilitat que genera.

Conseqüències de l’avaria

L’avaria dels ascensors comporta que la cadena d’accessibilitat del servei es trenca i aquest transport públic deixa de ser utilitzable (o utilitzable amb seguretat) per molts grups de la població. La qual cosa implica una vulneració del dret a la mobilitat, així com situacions de discriminació i exclusió social, ja que aquestes limitacions en els desplaçaments ferroviaris afecten directament tant a la vida social de les persones com a la vida laboral o la mobilitat obligada al lloc d’estudi, accés a equipaments i serveis bàsics, etc Entre aquests grups socials afectats de manera directa trobem la gent gran, persones amb discapacitat, persones amb lesions temporals que fan servir crosses, famílies amb cotxets de nadons, … Així mateix, la dificultat per accedir a l’andana per l’averia de l’ascensor, discrimina també els usuaris i usuàries que viatgen amb elements externs voluminosos (bicicletes, maletes, carros, etc.) que han de superar -com poden- els 30 graons del desnivell, fet que desincentiva la intermodalitat i l’opció de l’ús del tren en detriment del vehicle privat.

Una situació habitual que es repeteix a nombroses estacions de la xarxa

Les entitats lamenten l’oblit sistemàtic i la descapitalització d’un servei bàsic per a la vida quotidiana de la ciutadania, que fa evident la manca de voluntat política i tècnica de Rodalies de Catalunya, l’Administració que tutela el servei de transport (Generalitat de Catalunya) i la del municipi (Ajuntament) on es troba l’estació, amb la qualitat d’aquest servei de transport públic ferroviari i la seva accessibilitat.

Lamentablament, el problema de Calafell no és un cas aïllat, i és un problema recorrent a tota la xarxa de Rodalies. En els últims dos anys ens trobem casos similars a diverses estacions. Entre d’altres, en volem destacar: 

Aquestes situacions tarden dies, setmanes o fins i tot mesos a solucionar demostren que hi ha un problema general en el manteniment i reparació d’avaries per part de Renfe Operadora, que és la responsable del manteniment de les estacions de Rodalies del nucli de Barcelona

Les entitats consideren inadmissible que estacions teòricament adaptades a la pràctica no siguin accessibles per la demora injustificada en la solució d’avaries en els ascensors. Cal destacar que, a més, en molts casos aquests problemes amb la reparació dels elevadors es produeixen en estacions on els ascensors han estat instal·lats fa pocs anys. Cal que Renfe Operadora revisi els seus protocols d’actuació i els contractes de manteniment i reparació que tingui per garantir la reparació d’ascensors en un temps raonable, que no hauria de ser mai superior a les 24h. 

Així mateix, les associacions insten al Departament de Territori de la Generalitat, que és qui tutela el servei de Rodalies, que faci un seguiment i un control perquè no es repeteixin aquestes demores en la reparació dels ascensors i s’acompleixi el marc normatiu d’accessibilitat. 

Com a darrer punt, les entitats que subscriuen aquest comunicat conviden a totes les persones afectades a formalitzar una queixa al servei d’atenció al client de Rodalies quan es trobin amb qualsevol situació que limiti/dificulti el seu dret a la mobilitat, omplint el formulari web que enllacem a continuació, amb tema i subtema “Estacions i Accessibilitat”, respectivament:

Queixa accessibilitat estacions de Rodalies – es poden incloure imatges.

Contactes per ampliar informació:

Catalunya Camina – Carlos Ortí – 607 333 321

Federació ECOM – Silvia Riu – 639 071 634

PTP – Albert Parés – 626 277 757

Imatges de l’estació de Calafell amb l’ascensor avariat

Persones usuàries del servei escales amunt pujant un carro de la compra.

Una dona carregada amb equipatge davant el no funcionament de l’equip comença a pujar el primer dels tres trams dels 30 graons.

Un ciutadà amb crosses a punt d’arribar a l’andana un cop superats els 30 graons

Intermodalitat bici + tren, no hi ha res millor que carregar amb la bicicleta escales i cames amunt…

Des del passat 2 de novembre, l’ascensor torna a estar operatiu

Comunicat conjunt sobre la proposta d’actuació a la Ronda Universitat de Barcelona

https://bacc.cat/wp-content/uploads/2020/11/capcalera.png

Novament ens trobem amb una proposta d’actuació per part de l’Ajuntament de Barcelona a la Ronda Universitat que, tot i millorar alguns aspectes d’accessibilitat i espai urbà crítics per vianants, transport públic i veïns, deixa de banda la inclusió de la bicicleta de forma incomprensible. En un context amb el covid19, especialment on aquest mitjà és el que més creix i es promou arreu del món, no es resolen aspectes estructurals de la mobilitat sostenible que sí tenen fàcil resolució.

La Ronda Universitat fa temps que pateix una concentració d’usos que ha portat als seus veïns a una situació d’habitabilitat precària. La diagnosi és compartida: alta concentració de serveis d’autobús interurbà fent parada i terminal, unes voreres estretes per un entorn amb molt flux de vianants, 4 carrils de circulació a la calçada i un de serveis, motos aparcades en vorera i bicicletes aparcades en qualsevol pal de senyalització disponible. La millora era doncs una reclamació plenament necessària i per això celebrem que es faci una actuació.

Tot i això, lamentem de forma profunda la no inclusió d’un carril bici a la proposta, fet que perpetua el conflicte amb vianants, bicicletes i VMP, al no disposar aquests últims d’un espai segur i de prioritat. Amb l’actual normativa, les bicicletes podran circular de facto per les voreres, en passar aquestes de 5 a 8 metres. A més, segueix deixant els VMP (patinets, monocicles, plataformes) sense possibilitat legal de circular per aquest carrer. En canvi, mantindrà dos carrils de circulació per cotxes i motos, més un de serveis.

Per tant, ens trobem en front d’una proposta en una via on la traçabilitat escurça itineraris d’un mode excel.lent, però que manté desconnectada a la mobilitat sostenible al bell mig de Barcelona, i pot empitjorar la seguretat al preveure conflictes en l’espai de voreres.

Aquesta proposta deixa en situació d’indefensió a les persones més vulnerables de la mobilitat, vianants, ciclistes i usuàries de VMP, alhora que manté una notable accessibilitat per cotxes i motos. Indefensió de les bicicletes a la calçada en un carrer de secció de 30 metres que no incorpora cap element de seguretat per la seva circulació. Indefensió dels vianants a les voreres en donar una secció que permet la circulació de bicicletes. Negació de la possibilitat pels VMP a circular ni per calçada ni per vorera, una alternativa de mobilitat sostenible cada vegada més popular a Barcelona.

Aquesta solució serà doncs una font de conflictes, mentre que la inclusió d’un carril bici estava plenament justificada:

  • Aquesta actuació es trobava aprovada des del 2019, i recollida en el projecte de carrils bici 2 (PCB2), amb l’objectiu de connectar des d’Arc de Triomf a través de Ronda Sant Pere i Ronda Universitat, la Plaça Universitat.
  • És també una actuació imprescindible per la pròpia coherència amb el Pla de Mobilitat del districte, pla que preveia desenvolupar carrils bici a tota la Ronda de Ciutat Vella i Via Laietana, com a xarxa de dissuasió de la circulació de bicicletes i VMP per les zones de vianants del centre i casc antic.
  • Defensem, de fet, que no té sentit avui que el centre de Barcelona no hi hagi alternatives segures i ràpides per a poder circular en bicicleta pels principals eixos, acabant de configurar una xarxa ciclable en condicions. Sent precisament els voltants de plaça Catalunya un forat negre per a la mobilitat sostenible.

En el context actual de pandèmia, emergència climàtica i desplegament de les superilles, en el que s’estan fent importants  actuacions en matèria de mobilitat sostenible, ens preguntem perquè no s’han aprofitat les obres d’FGC a Pelai a tots els efectes, per a impulsar definitivament la mobilitat del vianant, el transport públic, la bicicleta i VMP en aquesta zona, deixant de disposar d’espais de calçada per trànsit de cotxes i motos sobredimensionats. Aquesta seria una transformació cabdal per cosir les discontinuïtats de la xarxa ciclable de la ciutat, i millorar les condicions també per vianants i VMP.

Barcelona, 23 de novembre de 2020

Més informació: premsa@bacc.cat

Comunicat conjunt sobre la proposta d’actuació a la Ronda Universitat de Barcelona
Recreació virtual de l’aspecte de la Ronda Universitat després de la transformació sense tenir en compte la inclusió d’un carril bici. (Font Ajuntament de Barcelona).

SARS-CoV-2 (covid19), higienitzem de nou la ciutat: l’aparcament de motocicletes fora de les voreres. Prou assetjament peatonal.

Per salut pública. Prou subvencions directes. Descapitalització de la política i de l’espai públic. Deconstruint el relat de la moto.

El finat Lluís Brau, arquitecte i urbanista, va escriure aquest brillant article respecte a aquest vehicle amb el títol <<El escándalo de las motos en Barcelona>>. La data d’aquest text és del 26 d’abril 2017. Nosaltres afegim que aquest escàndol no només és a la capital catalana: municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona també són una mostra en aquesta línia per no continuar per la resta de municipis, més grans i petits de Catalunya i la resta de l’Estat.

Leer más

SARS-CoV-2 (Covid 19) i terrasses. Comunicat conjunt de 7 entitats

<<Per un espai públic equitatiu que alhora garanteixi terrasses segures>>

Sí a aquest tipus d’equipament i servei, però no a qualsevol preu. Som capaços tots plegats de trobar una solució «win-win»?

Leer más

Comunicat conjunt sobre els recents atropellaments a la ciutat de Barcelona

La ciutat per a les persones en primer lloc. Imprescindible la millora de la seguretat viària, promocionar la mobilitat activa i posar més a dieta al vehicle motoritzat privat.

Leer más

VII Jornada Andando «Hablar y Caminar»

El encuentro se dividió en una jornada de ponencias sobre diferentes aspectos de la movilidad a pie y el futuro de la movilidad sostenible así como la asamblea general de la asociación Andando. Una caminata / paseo crítico por Barcelona puso fin al encuentro.

Leer más

Respirar és un dret humà i no un privilegi

La imprescindible millora de la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona: “Respirar és un dret humà i no un privilegi”. Cap a on miren les administracions? Negligència?

Leer más

Nou gual inundable al Llobregat pels desplaçaments actius: a peu i en bicicleta

El dia 6 de juliol 2018 s’inaugurava una nova infraestructura que podem classificar de baix cost. En aquesta etapa post-crisi / post-estafa,  amb el fantasma del faraonisme vinculat a l’obra pública -infraestructures- un cop executats aeroports sense avions, autovies sense trànsit, peatges a l’ombra, AVEs sense passatgers, rescatant la banca, les concessionàries de les radials, tramvies interruptus o metros que pagaran els fills dels nostres nets; amb la corrupció que ha arribat fins als semàfors o els vehicles elèctrics (País Vasc, cas Hiriko)… va i resulta que pels modes actius no quedaven gaires recursos i en comptes de fer ponts per poder travessar un riu amb condicions de seguretat els 365 dies de l’any fem un pas inundable, un gual com diuen.

Leer más

C·31 al pont riu Llobregat. Pas de gegant per la mobilitat activa, d’1m. a 3m. d’amplada

Inversió en salut. Infraestructures també per la promoció dels desplaçaments a peu i en bicicleta: l’ampliació del pas de servei d’un metre d’amplada al tres metres. Leer más