El dia 6 de juliol 2018 s’inaugurava una nova infraestructura que podem classificar de baix cost. En aquesta etapa post-crisi / post-estafa, amb el fantasma del faraonisme vinculat a l’obra pública -infraestructures- un cop executats aeroports sense avions, autovies sense trànsit, peatges a l’ombra, AVEs sense passatgers, rescatant la banca, les concessionàries de les radials, tramvies interruptus o metros que pagaran els fills dels nostres nets; amb la corrupció que ha arribat fins als semàfors o els vehicles elèctrics (País Vasc, cas Hiriko)… va i resulta que pels modes actius no quedaven gaires recursos i en comptes de fer ponts per poder travessar un riu amb condicions de seguretat els 365 dies de l’any fem un pas inundable, un gual com diuen.